Educación y conocimiento: desestructuración creativa

ALFONSO VÁZQUEZ

Introducción

De forma muy generalizada, cuando hablamos de innovación educativa o de calidad en la educación nos estamos refiriendo a métodos (educativos u organizativos) y herramientas de gestión. Porque damos por supuesto que el concepto educativo está suficientemente establecido, de manera que nuestra acción innovadora consiste en mejorar su aplicación. Considero que este enfoque, sin duda bienintencionado, es, sin embargo, temerario. En efecto, en los últimos cien años hemos asistido a profundas transformaciones de nuestras sociedades, transformaciones que han tendido a acelerarse en el último tercio del pasado siglo y que desembocan en una crisis de enorme magnitud (cuya manifestación más global y evidente constituye la guerra permanente) en los albores del siglo XXI. Transformaciones y crisis que se extienden en el ámbito de la producción, de la sociedad, del consumo (y de su ausencia), de la política... ¿está la Educación fuera de estas oleadas de cambio? Desde luego que no. Pero sí podemos preguntarnos quiénes y desde dónde reflexionan sobre el hecho educativo, sobre su papel e influencia en nuestros tiempos. Es decir, por encima de mejorar decididamente lo que hacemos se mueven los planos que contienen interrogantes tales como: ¿Qué significa la educación en las crisis y transformaciones del siglo XXI? ¿Para qué estamos educando? ¿A quién sirve nuestra forma de enfocar la educación? ¿Responden nuestros sistemas educativos al porvenir o reflejan únicamente la tradición del siglo XX? Desde luego, no pretendo ni tener ni dar respuestas a estos interrogantes –de enorme alcance, por otro lado– pero sí hacer una aproximación al contexto crítico en el que la educación se debate. Voy a centrarme, especialmente, en lo que representa la Educación Secundaria y Universitaria por dos razones: La primera, instrumental, porque es el objeto de estas jornadas; la segunda, porque es en estos tramos educativos donde se articula en forma más inmediata el paso del joven a las esferas del trabajo y la ciudadanía, evidenciando en mayor medida las contradicciones del sistema.

• Seguir leyendo el artículo

Introducció

D'una manera molt generalitzada, quan parlem d'innovació educativa o de qualitat en l'educació ens estem referint a mètodes (educatius o organitzatius) i a eines de gestió. Perquè donem per fet que el concepte educatiu està prou establert, de manera que la nostra acció innovadora consisteix a millorar la seva aplicació.

Considero que aquest enfocament, sens dubte ben intencionat, és, però, temerari. En efecte, en els últims cent anys hem assistit a profundes transformacions de les nostres societats, unes transformacions que han tendit a accelerar-se en el darrer terç del segle passat i que desemboquen en una crisi d'enorme magnitud (la manifestació més global i evident de la qual constitueix la guerra permanent) en els inicis del segle XXI. Transformacions i crisis que s'estenen en l'àmbit de la producció, de la societat, del consum (i de la seva absència), de la política... Es troba l’educació fora d'aquestes onades de canvi? Per descomptat que no. Però sí que ens podem preguntar qui són i des d'on els que reflexionen sobre el fet educatiu, sobre el seu paper i la seva influència en els nostres temps.

És a dir, més enllà de millorar decididament el que fem es mouen els plans que contenen interrogants com: Què significa l’educació en les crisis i transformacions del segle XXI? Per a què estem educant? A qui serveix la nostra forma d’enfocar l’educació? Responen els nostres sistemes educatius al futur o reflecteixen ˙únicament la tradició del segle XX? Per descomptat, no pretenc ni tenir ni donar respostes a aquests interrogants d’un enorme abast, d'altra banda, però sí fer una aproximació al context crític en què l’educació es debat.

Em centraré, especialment, en el que representa l’Educació Secundària i Universitària per dues raons: la primera, instrumental, perquè és l'objecte d'aquestes jornades; la segona, perquè és en aquests trams educatius on s'articula de forma més immediata el pas del jove a les esferes del treball i la ciutadania, evidenciant més les contradiccions del sistema.

• Continuar llegint l'article

Más información

El artículo "Tiempos de cambio para la Educación: Desestructuración creativa" es una versión resumida del presente artículo